Pàgines

dimecres, 26 de març del 2008

El Mite de la Llet de Vaca i les Mucositats

Foto: TEJEDERAS


Fa dies vaig acompanyar el Vítor al pavelló de pediatria de l’Hospital de Sant Pau, perquè el visités l’especialista de bronquis i pulmons infantils -a qui saludo cordialment des d’aquesta tribuna-. El meu fill té crisis d’asma de tant en tant, per causes al.lèrgiques.
En un moment de la visita vaig patir un d’aquests esporàdics atacs d‘ingenuïtat fecunda.

Vaig dir:

- Fa uns anys vam deixar de donar-li llet de vaca i va notar una gran millora.

La resposta va ser del tenor literal següent:

- Això que la llet de vaca faci mocs és un mite que corre per Internet.

A la vista d’una resposta tan categòrica i, ensems, esplèndida, vaig quedar-me sense capacitat de rèplica. Fixeu-vos que no va usar el tecnicisme “mucositats”. Va dir “mocs” i us faig palès que ho va dir posant èmfasi, recreant-s’hi.

De l’explicació contundent i tan sòbria vaig suposar que estava autoritzat a deduir que si havia millorat, el Vítor, era perquè amb l’edat s'havia produït una remissió o millora espontània. I per què? Quina és la resposta científica de tal fet? Doncs perquè sí. Les remissions o millores espontànies sempre són perquè sí.

No tenia arguments per rebatre “la llet de vaca produeix mocs és un mite que corre per Internet”. Per rebatre “la llet de vaca produeix mocs és un mite”, en concret. Ja que “corre per Internet” potser no valia la pena qüestionar-ho vist que, hores d’ara, TOT corre per Internet, tret d’anuncis d’esmolets ambulants, que continuen publicitant-se amb aquell instrument musical tan peculiar.

Quan un mite corre per Internet el primer que cal preguntar-se és:
Qui l’ha posat en circulació? Si arribem a saber qui l’ha posat en circulació tindrem una bona base per esbrinar si és un mite o no. El problema és que no hi ha manera de saber qui posa en circulació els mites per Internet –si més no quan no es frueix de l’abundància de temps lliure d’un pensionista, i no és el meu cas.
Aleshores ens queda el recurs d’un meravellós instrument intel.lectual:
L’especulació lògica amateur basada en quatre dades poc fiables.
Per què corre per Internet, aquesta informació mítica?:

Per a satisfacció dels corredors de mites i llegendes urbanes d’Internet?

Per l’interès comercial dels productors de liquats de soja, substitut vegetal de la llet de vaca?

O, infringint un gir copernicà a la qüestió, la frase “la llet de vaca produeix mocs és un mite que corre per Internet”, és, al seu torn, un mite fet córrer per Internet –se m’acut a cop calent- per Grupo Leche Pascual?
La meva inquietud científica m’obliga a escriure en el cercador: “Llet de Vaca Mucositats”.
El primer resultat de la cerca que em crida l'atenció és el web del fòrum adventista.
Què diuen els adventistes sobre la llet de vaca i les mucositats?
Diuen: “No guisarás el cabrito con la leche de su madre.”
Això ve a la Bíblia.
Per tant, és paraula revelada pel primer Dietista Nutricionista de la història, el mateix que va prohibir les pomes i va enviar el manà des del cel: Jahvé.
I afegeixen, per tal de donar suport al seu Senyor i derrotar els incrèduls: “Estudis han demostrat que la llet és especialment nociva si la prenem amb la carn, ja que forma una pel.lícula que dificulta la digestió proteica, amb la qual cosa el procés digestiu s’alenteix i l’equilibri del colon pot veure’s alterat.” I rematen dient que la llet de vaca produeix mucositats.
Al.leluia!

Però, ai las!, per a això que precisament buscava, no aporten cap cita de les Sagrades Escriptures ni cap argument de suport.
Caldrà continuar la recerca.
En altres webs trobo més arguments contra la llet de vaca:
La llet materna és un producte creat per alimentar els lactants, no els adults. Tenim uns enzims a l’estómac i a l’intestí que perdem quan ens fem grans: la quimosina i la lactasa. Per tant, no podem digerir-la correctament.
La lactosa sense digerir resta a l’intestí tot alimentant un tipus de bacteri
(i jo em pregunto: quin problema hi ha de mantenir mascotes microscòpiques?).
Un altre argument, que ja és un clàssic de l’alimentació alternativa i que persegueix ferir el nostre orgull d’espècie: Cap altra espècie animal, és a dir, cap de les considerades irracionals, no beu llet materna en l’edat adulta ni, per descomptat, llet materna d’altres espècies (tret de la mosca, però la mosca té fama de menjar merda, o sigui que...).

Aquest és l’argument menys argument de tots, cal dir-ho. Hi ha una pila de coses que fem els humans –un bon percentatge, estúpides, i un altre bon percentatge, no tan estúpides- que no fan les altres espècies del regne animal.
Posem per cas: Vestir amb un jerseiet rosa una bestiola de companyia –peluda- perquè no passi fred. Cap altre animal del planeta Terra té l'acudit d'abrigar un animal d’una altra espècie.
Posem per cas: Convocar certàmens de Patchwork, on els aficionats a confeccionar cobrellits vistosos i vestir objectes amb papers i teixits de coloraines intercanvien experiències.

Posem per cas: Injectar-se silicona a les protuberàncies mamàries perquè semblin més protuberants.

Posem per cas: Fer sexe per telèfon.

Posem per cas: Penjar fotos a Internet dels cadells humans per compartir amb tot el planeta moments intensament entendridors. I perquè els pederastes puguin alimentar les seves fantasies.

Posem per cas: Escriure blocs.

El llistat donaria per a un llibre de gran èxit a l’FNAC: Les dues-centes mil coses estúpides que fa l’Homo Sapiens i que no fa cap altra espècie animal.

Potser, al cap i a la fi, prendre llet materna d’una altra espècie no és la més estúpida de les estupideses que fa la raça humana.

Però segurament és una de les que s’ha guanyat més arguments en contra:
La llet vacuna que ens ofereixen (si no és de l’ecològica) sol ser una gasòfia plena de components sospitosos.
I més: Estudis semblen haver demostrat –és curiós que un estudi
sembli haver demostrat i que els estudiosos no hagin continuat fins que no només sembli- que els adults que es posen a prendre llet de vaca de grans per tal d’obtenir calci i prevenir l’osteoporosi, paradoxalment tenen més tendència a agafar osteoporosi, que els que no ho fan. I als països occidentals, que prenem llet de vaca habitualment, hi ha molts més casos d’osteoporosi que als orientals.
Però el cas és que tot això encara no m’ha proporcionat res que em demostri que la llet de vaca produeix mucositats. I, francament, no tinc ganes d’anar amb les mans buides, amb res consistent per refregar-li per la cara al pediatra de bronquis de l’Hospital de Sant Pau, en la pròxima visita.
I ja he consultat cinc pàgines web.

Per fi, al web Holistik, veig recompensats els meus afanys:
“Si patim problemes intestinals, colon irritable, estrenyiment, flatulències o dolor abdominal, hem de tenir en compte que el consum continuat de llet de vaca produeix unes condicions de mala absorció intestinal ja que la llet neutralitza els àcids estomacals, provoca un excés de mucositat intestinal i afavoreix el creixement de determinat tipus de bacteris patògens. La proteïna làctia, la caseïna, es difícil de digerir i tendeix a enganxar-se al mur intestinal tot causant un bloqueig en l’absorció de nutrients.”
És a dir que, si més no, mucositats intestinals, sí que en provoca. Es tractarà d’un malentès de mucositats mal localitzades?
Doncs no, perquè els estralls que, presumptivament, produeix la llet de vaca, no s’acaben aquí:
“A més, aquesta proteïna –la caseïna- intervé en l’aparició d’al·lèrgies i s’ha relacionat amb problemes com la febre del fenc, asma, èczema, psoriasi o dermatitis al.lèrgica. Hi ha uns 25 tipus diferents de proteïnes a la llet de vaca que són possibles al.lergènics. Aquestes proteïnes són presents no només a la llet de vaca sinó en els formatges, quallades, mantega, nata i en aquells iogurts comercials als que afegeixen caseïnats, sòlids lactis o llet en pols.

“També dificulta l’absorció a nivell cel.lular del calci, perquè promou l’entrada de sodi a les cèl.lules i la sortida de potassi, amb el conseqüent desequilibri de calci, magnesi i altres minerals.“

Aquest article el signa Elena Perea, nutricionista ortomol.lecular –que és un títol com a mínim tan imponent com el que deu tenir el metge del Vítor.

Diu la Perea que se l’ha relacionada, la llet amb les al.lèrgies, no que la causa-efecte estigui del tot demostrada.

Però al mateix web trobo una nutricionista més explícita. Isabel F. Castillo diu:

“La indigestibilitat de la caseïna no representa tan sols un problema digestiu. La homogeneïtzació la fracciona en mol.lècules més petites (pèptids), més capaces de travessar les parets intestinals, especialment si la seva permeabilitat està incrementada. En aquest cas, el sistema immunitari les detecta com a antígens i genera anticossos específics, tot augmentant la producció d’IgE, histamina i altres substàncies pro-inflamatòries i productores de mucositat. Per aquest motiu, la dificultat per digerir les proteïnes de la llet –de vaca- és un factor promotor que pot contribuir a l’increment de processos al.lèrgics i inflamatoris.”

“Les immunoglobulines A (IgA) protegeixen la mucosa intestinal i actuen de barrera per tal d’evitar que substàncies no apropiades ingressin en el sistema. En el cas dels lactants, l’intestí dels quals és immadur, la IgA de la llet materna protegeix i facilita el desenvolupament i la integritat de les mucoses intestinal i respiratòria del nadó. En canvi la llet de vaca no en conté, la qual cosa explica que els nadons criats amb biberó tinguin més probabilitats de desenvolupar al.lèrgies i trastorns relacionats.”

Ara ja tinc el que buscava. Eureka! Una explicació prolixa i més solvent, en aparença. En tinc prou. Crec que en la pròxima visita a l’hospital de Sant Pau viurem un combat dialèctic a mort entre l’especialista de bronquis infantils i les nutricionistes Elena Perea i Isabel F. Castillo, representades pel pal.ladí que signa aquest bloc. Li penso refregar els pèptids i la histamina per la cara.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Primer de tot, Oscar, dir-te que m'ha encantat el post i m'ha fet riure una bona estona!
Acabo de sortir de l'Hospital de Sant Joan de Déu on hi ha estat ingressada quatre dies la meva filla petita per una crisis de broncoespasmes i un diagnòstic d'asma alèrgica.
L'alimentació que li han donat aquests dies, a més a més d'estar poc cuidada visualment i, tampoc ho esperava, no trobar cap aliment ecològic ni de temporada, hi tenia una presència impressionant de sucres i llet de vaca. Un bol de llet de vaca amb cacao i cereals de xocolata per esmorzar, un iogurt (amb sucre) i pa amb "quesitos" per berenar, flam de postres...
Jo no sóc dietista però si que he observat, en mi mateixa, que quan tinc un procés mucolític ajuda molt apartar uns dies els làctics (m'ho deia la meva besàvia!) i n'he llegit molts estudis al respecte. No puc entendre com poden oferir una dieta tant poc adaptada a tota una planta amb pacients amb dificultats respiratòries. per això et volia preguntar:
Ja l'has tingut el combat dialèctic, amb la casseïna i la histamina com a armes? M'encantarà saber-ne més!