Narcisista, hipocondríac, esnob, paranoic i bondadós

No es pot ser escriptor sense ser una mica o bastant narcisista.
No es pot ser narcisista sense acabar sent una mica o molt hipocondríac.
No es pot ser hipocondríac sense tenir una desfermada addicció a llegir diaris (de pagament, gratuïts i edicions electròniques) i revistes de divulgació científica, i veure documentals televisius i capítols del doctor House: avidesa de dades per tal de no perdre el tren de les últimes tendències en malalties de disseny creades per a la major glòria de la indústria farmacèutica.
La hipocondria i l’esnobisme es compenetren d’allò més bé.
Són dues potes fonamentals del narcisisme; l’altra tercera és la pràctica de la bondat.
Si practicar la bondat se’t fa incompatible amb l’esnobisme perquè vols mantenir, a ultrança, una presentació modesta de la teva persona (compte, que practicar la bondat és molt més esnob que no sembla i, no cal dir-ho, practicar la bondat és narcisisme disfressat d’exhibicionisme de bondat i, en tot cas, no cal deixar de practicar la bondat per això, només cal veure-li el costat bo a l’esnobisme, al narcisisme i a l’exhibicionisme), com deia, si vols practicar la bondat sense renunciar a la falsa modèstia, aleshores et queda l’opció de la paranoia.
La paranoia enriqueix el narcisisme amb matisos inusitats, i és una de les altes creacions de la civilització humana. I una deu inesgotable de material literari.
No hi ha res que produeixi més eufòria i ansietat alhora que practicar la bondat amb l’íntim i secret convenciment que hi ha una conspiració alienígena per corrompre el planeta i fer degenerar la raça humana, i que tu disposes de la clau per salvar el món.
O una conspiració centralista i merengue per arruïnar Catalunya i el Barça a fi que tant una com l’altre s’arrosseguin pel fang, i tu tens la clau per al redreçament moral i anímic dels catalans i dels culés.
O una conspiració de la productora El Terrat per acabar amb el festival d’Eurovisió i tu tens la clau i el cantant (tu mateix) i el tema per fer renéixer aquest fòrum de germandat transeuropea.
No volia dir que el material literari que produeixi la paranoia hagi de ser de primeríssima qualitat. Només he dit “deu inesgotable de material literari”.
En tot cas, queda demostrada amb escreix la relació entre narcisisme, bondat i paranoia.
D’altra banda, no hi ha enemic més diàfan del narcisisme que les Clíniques d’Homogeneïtzació Física, altrament dites de Cirurgia Estètica.
En l’assumpció i comprensió dels rars capritxos que la naturalesa es permet amb nosaltres és on es troba el sustent principal del narcisisme. Què és el que justifica més hores d’autocontemplació en el mirall: un bonic nas de catàleg o una asimetria rupturista del tabique nasal?
D’altra banda també, el bloc, el gènere bloc, permet donar ales al narcisisme mentre que la forma tradicional del llibre publicat només concedeix ocasions per al narcisisme pel que fa als esdeveniments socials que s’organitzin al seu voltant.
El bloc sempre queda obert. S’expandeix com una extensió de nosaltres mateixos, en un creixement sense límits d’heura mental, sense un editor que podi, amb un lector principal que som nosaltres mateixos. És un cercle perfecte.
El bloc sempre em pertany. Mentre que el llibre es va desprenent de mi, fins que el cordó umbilical es trenca per sempre més.
El bloc és un nonat que va creixent monstruosament. És una demostració d’hipertrofia, o millor, de càncer. El tumor és la metàfora perfecta dels blocs i pàgines webs. La metàstasi, Internet.
El text càncer s’alimenta de la meva energia i del meu temps, em deixo exprimir per tal de poder manifestar els meus desitjos de bondat, les meves paranoies més elaborades, la meva activitat narcisista més depurada, la meva hipocondria essencial.