dimecres, 26 de juny de 2019

Good Place



Al sofà veient The Good Place, a la plataforma addictiva Netflix.

Tinc un rapte d'inspiració semi-lúcida:

- Quan em mori, vull que m’enterrin en un sepulcre de pedra basàltica, amb la representació en alt relleu de mi mateix, ajagut sobre la tapa, com els guerrers, amb les mans creuades sobre el pit, sostenint un comandament a distància, en lloc de l’espasa. Perquè està molt clar que el comandament a distància ha substituït l’espasa com a artefacte de poder.
- I el mòbil també, no? -apunta la Lu.
- Sí, el mòbil també... O sigui, no! -reacciono a temps, quasi em cola el gol.
- No?
- Evidentment que no. El «mando» és el «mando». Ja ho diu la paraula. És el teu poder. Amb ell decideixes obrir o tancar el televisor, canviar el canal, apujar o abaixar el volum, entrar o sortir de la plataforma d’streaming... És el teu petit i modest poder a la mà.
- Ja. Però el mòbil...
- El mòbil és tot el contrari.
- Et permet navegar.
- Sí, et «permet», ara ho has dit. Navegues i mentre navegues et controlen. Descarregues apps i mentre les uses, et controlen. Et quantifiquen. Et segueixen. Analitzen què pots consumir i què et poden oferir. Saben on ets en cada moment. Hi ha apps que permeten usar-te de policia voluntari. La majoria, tenen accés als teus contactes, a les teves fotografies, a la teva biografia íntima (el que no explicaries ni en les teves memòries post-mortem).

El mòbil és el collar i la corretja. El primer que et requisa la policia quan hi ha algun problema és el mòbil. No et requisen el comandament a distància.
El mòbil et fa estar localitzable en tot moment. Connectat en tot moment. Controla també la teva xarxa de contactes. Són els pitjors. És el món ideal d’Skinner, el condicionament conductual perfecte. «M’agrada la teva foto i el que apareixes fent en ella.» Li agrada a trenta dels meus contactes! Per tant, continuaré oferint-los més del mateix: Barbacoes al jardí, o Bons dies amb ponis i unicornis roses, o vídeos graciosets. I et deixes condicionar per obtenir la teva dosi diària de "M'agrada".

No hi ha una sola manera de fer servir l'Instagram, però no evitaràs que sempre sigui ECD (exhibicionisme condicionat domesticat).

Evidentment, pots ser molt creatiu i molt activista a l’hora de fer servir aquests peep-shows per a tots els públics. Sempre serà una reacció a la contra. Mai no tindràs un poder real. No pots modificar les apps. No pots (crec) desconnectar l’afluència de dades teves cap a indrets desconeguts i opacs. Pots "okupar" l’app i fer-ne un ús molt personal. Però mai no podràs realment tenir el poder. Acabaràs rebent missatges de l’empresa bloquejant-te o missatges comercials d’acord amb el teu perfil (per molt antisistema que siguis, «ells» trobaran sempre una oferta d’acord amb els teus interessos i tendències de consum: Jódete y baila).

T'aplicaran els algoritmes sense cap pietat per saber-ho tot de tu. Fins i tot allò que tu mateix no tens gens ni mica de ganes de saber. 

- Digue’m una cosa, Lu: Pots apagar la tele?
- Sí, és clar.
- Pots apagar el mòbil?
- És que si l’apago...
- Aquí està. 

L’únic moment d’autèntica llibertat és quan entres en una zona sense cobertura. I la reacció del bon esclau voluntari és enfadar-se.