dissabte, 16 de setembre de 2017

La campanya pel NO de l'1-O és il·legal i, a més, invisible


A part d'Albano Dante Fachín, líder de Podem Catalunya, qui més està decidit a votar NO l'1-O? I, sobretot, qui més farà campanya per anar a votar NO?
Potser no s'han donat compte tots els partidaris de la Dependència de l'oportunitat que se'ls presenta. Em refereixo a tots els contraris a la independència que no són del PP (ni del seu appèndix C's).
S'entén que el PP vulgui sabotejar el referèndum (i també C's). El referèndum, si té èxit, i assoleix una participació potable, pot acabar amb l'independentisme, ja sigui amb l'assoliment de la independència (que acabaria amb la necessitat de ser independentista) o amb el seu rebuig (que ens deixaria en una situació a l'escocesa, amb una independentisme a la baixa). I això, el final de l'independentisme, és un escenari (com m'agrada aquesta paraulota de l'argot polític: Es-ce-na-ri!) és un escenari desastrós per al PP. Significa que ja només els quedaria Veneçuela com a trist punt de distracció de les seves putrefaccions. Déu guardi l'independentisme molts anys! I a Maduro, ídem!
I dintre del pitjor escenari, segurament el pitjor-pitjor seria una victòria del NO en el referèndum. El govern espanyol hauria de donar com a bo el resultat d'un referèndum declarat il·legal. Haurien de donar com a bo un resultat produït gràcies a centenars de milers de "fora de la llei" que, tenint una posició nacional semblant a la seva, han optat per la "incomprensible" opció de desobeir i anar a votar.
Perquè Rajoy va demanar als catalans que NO anéssim a votar l'1-O. Però a la setmana següent, dubtant de l'efectivitat de la seva petició (l'efecte crida a la contra en realitat), van optar per declarar-nos, als que tinguem la intenció de votar: Abduïts i delinqüents. I vull veure un portaveu del PP explicant que centenars de milers de catalans abduïts han anat a votar NO a la independència en un referèndum fora de la llei.
Ada Colau va queixar-se que el procés oblidava i marginava la meitat dels catalans, els que se suposa que no volen la independència. Doncs bé. No són PSC, una bona part d'Iniciativa, etc (existeix encara Unió?), els que els estan oblidant? Els que els estan escamotejant els possibles avantatges de romandre a Espanya? Els que ens estan marejant a tots amb sermons legalistes que, en boca de tipus que es pretenen d'esquerres, resulten ridículs (què expliquin com es va aconseguir el vot de les dones, el divorci i l'avortament, l'anul·lació del servei militar obligatori, si no va ser amb desobediència a les lleis vigents).
Una gran participació al referèndum pot ser un míssil directe a la línia de flotació del règim de misèries (del 78) que sosté una Família Nombrosa de Vividors (2 reis, 2 reines, etc...)  i emparat en una Sagrada Constitució que van votar i aprovar una minoria de supervivents que ara viuen en residències per a la 3a edat.
EL cas és que el PSC i el PSOE s'han apuntat a allò que s'apunten sempre. A fer costat al partit postfranquista sense calcular que si el règim s'enfonsa, ells també. Companys de naufragi fins el final.
I si, per ventura, el PP se'n surt, cronifica el conflicte català, amb Rajoy com el gat que sempre cau de peu, el PSOE no recollirà cap benefici de la seva "lleialtat" al clan mafiós. Cronificar el tema català porta els partits amb matisos (federalisme tebi, reforma constitucional...)  i corrents internes a completar el desgast i la disgregació que els provoca l'eix nacional.
A mi, que el PSC-PSOE, desintegrant-se, deixi d'enredar i marejar els treballadors amb cants de sirena socialdemòcrates, em sembla perfecte.
Que el PP acabi de desemmascarar-se com el que és i ha estat sempre i torni a la claveguera de la història d'on va sortir, també.
Que tinguem una República Catalana Homologada Europea, fantàstic: Així, estarem en condicions d'assolir el que tenen en els països normals: La possibilitat de ser antipatriotes com Brassens que, en la diada nacional, "es quedava a casa" fugint de la fanfàrria i de les banderes. Així, sobretot, podrem aclarir el camp de batalla a Catalunya i tornar posar a cadascú al seu costat del tauler de joc: Explotadors a una banda i explotats a l'altra, sense eixos transversals.