dimarts, 21 gener de 2014

Sense nosaltres

Sense la nostra complicitat, això no s’aguanta.

Això = Aquesta Gran Màquina Escurabutxaques
Això= La sacrosanta Propietat dels Mitjans de Producció
Això = Aquesta Producció Infernal de Fantasies Animades d’Avui i d’Ahir
Això = La teva vida mediocre i merdosa


Sense la nostra inestimable
col·laboració
S’esquerda, trontolla, s’esfondra, s’estarrossina, es fa pols.
Sense la nostra adquisició d’aquest cagalló tan ben dissenyat,
però tan cagalló:
aquest dispositiu 4G
absolutament prescindible.
de 6”, 2 Gb de memòria i entorn Android.
Sense comprar la roba que usa i sua Messi.
Les vambes on cultiva colònies de bacteris i fongs
CR7
Sense la ingestió de productes refrescants
i snacks estimulants
i altres substàncies per fer-t’ho suportable
Sense la nostra por i la nostra incapacitat
per dir NO
això cau.
Sense el nostre vot.
Sense el nostre silenci consentidor.
Sense els nostres diners guanyats
amb sacrifici de temps i alegria
i regalats als cràpules
Sense la nostra devoció infantil als líders.
Sense la nostra credulitat.
Sense la nostra ingesta massiva
d'informació
que ens fa expressar:
«Que malalt que està el món!»,
«Quanta injustícia»,
sense saber per on començar
i mantenint-nos perplexos i quiets.
Sense la nostra col·laboració
a la lluita contra el colesterol
Sense la nostra contribució
a la Marató.
Quant de poder
si deixem de fer.
Quanta servitud
si continuem fent.
Sense la nostra aportació al PIB
s’enfonsen en la negra misèria.
Si no t’aixeques del sofà
algun dia faran un aparcament
a la teva sala d’estar.
Perquè estàs preparat
per ser asfaltat
desnonat
i culpabilitzat
Sense la teva persistència en la farsa,
feta de grans i petites indecisions,
Sense la teva obediència de bonsai...
com vols que s’aguanti AIXÒ?

(fragment d’alguna cosa molt més extensa i
sísmica).

dimarts, 7 gener de 2014

Incendi

Allò del que no volien ni sentir-ne parlar, aquella situació que, per tal d'evitar-la, estarien disposats a gastar-se una fortuna en advocats o organitzar una guerra mundial... Allò que més temen o temien Steve Jobs, Bill Gates, els Beatles, Lady Gaga, Michael Jackson, U2, Andy Warhol, Antoni Tàpies, Montserrat Cavallé  i, fins i tot, Ferran Adrià, Ramoncín i l'SGAE, el sindicat de marxants d'art, el patronat de crítics d'art i espectacles, per esmentar-ne alguns a cop calent...
és la consigna:

ANEM A DEMOCRATITZAR EL TALENT I LA GENIALITAT

perquè no és cert, en absolut, que calgui una gran massa de gent vulgar, amarada de mediocritat com els bescuits borratxos estan impregnats de licor, per tirar del carro de la civilització.
Per tirar de cap carro.
Incendiar aquesta il·lusió és un incendi
més esgarrifós
que el de Roma sota el patrocini de Neró Claudi Cèsar August Germànic.

ANEM A CREAR LES CONDICIONS PEL LLIURE ACCÉS
A L'OLIMP.

Anem a encendre cada cèl·lula nostra, com una garlanda de Nadal
Anem a despertar el talent de totes les criatures humanes
i provocar una flamarada enlluernadora d'incandescència que
ompli de terror la congregació mundial de fantasmes.

La idolatria dóna les últimes cuetades.

dimarts, 24 setembre de 2013

Consells de les nostres autoritats

ROGAMOS NO
PERMANEZCAN
AL BORDE DEL
ABISMO.

Es un consejo de Ana Mato, ministra de Inquietudes Varias

.................................................................


Preguem no actueu de forma irresponsable:
No continueu gastant sense fre ni aturador, 
que, si no, ens anem tots plegats al precipici.

És un consell de
Joan Vidal de Ciurana
Cap de l'Oficina del President,
citant Andreu Mas-Colell

dijous, 19 setembre de 2013

"−Buenos días.
−Buenas tardes."

Armando Matías Guiu "Diálogos para besugos"

"Benvolgut senyor Pàmies,
Acuso rebut del seu missatge adreçat al President de la Generalitat de Catalunya, on expressa el seu malestar per les necessàries mesures de contenció de la despesa impulsades pel Govern.
En nom del President, he de dir-li que som conscients que ens veiem obligats a prendre decisions impopulars per tal d'evitar mals majors, pensant en la sostenibilitat del nostre estat del benestar. Ja que si actuéssim de forma irresponsable, seguint gastant sense fre ni aturador, ens portaria al precipici i a la fallida de l'estat del benestar com ha passat a Grècia.
Heu de pensar que és del tot insostenible haver de pagar 6 milions d'euros diaris d'interessos i és del tot injust i insolidari pels nostres fills i néts deixar un país endeutat fins a les celles.
Som conscients que governar vol dir prendre decisions, assumim el risc i no amagarem la realitat. Tan sols afrontant els problemes de cara i des de l'esforç col·lectiu serem capaços de sortir-nos-en.
Atentament,"

Joan Vidal de Ciurana
Cap de l'Oficina del President

Sr. Joan Vidal de Ciurana, cap de l'oficina del President:

"Acuso rebut de la vostra resposta del 23 d'abril d'enguany. Em torno a posar en contacte per puntualitzar algunes coses.
En primer lloc, en la meva comunicació no expressava malestar sinó repulsa.
Les mesures de contenció impopulars són necessàries només per a complir el vostre pla de privatització i apropiació de béns i serveis públics pagats per tots els ciutadans al llarg de molts anys. 
No esteu evitant mals majors, perquè precaritzar la salut pública i l'educació ja són "mals majors". 
Molt pitjor que un país endeutat fins a les celles és un país amb una educació i sanitat públiques tercermundistes (a causa de les retallades). Al cap i a la fi, el país més endeutat del mon, en termes absoluts, són els Estats Units. I no els veig molt avergonyits.
Molta gent sostenim que pagar els interessos del deute i el mateix deute no és la primera prioritat per als qui paguem impostos. Potser haureu sentit parlar del deute il·legítim. Estic d'acord amb vostè que és del tot insostenible pagar 6 milions d'euros diaris d'interessos. Si és insostenible, deixem de pagar-los. Que s'esperin. Ja els pagarem. Poden esperar-se, els creditors. El poble que necessita assistència mèdica i l'alumnat que necessita una educació decent, no.
El poble no vota ni paga impostos per tenir un govern que ens faci quedar bé, sinó per tenir uns serveis i una educació que li permetin ser millors persones i viure bé.
Necessitem diners? Deixem de rescatar bancs.
Deixem de perdonar el frau fiscal.
I deixeu de donar suport al partit (PP i abans al PSOE) que comet aquestes barbaritats.
Els diners hi són. I la gent ho sap i cada cop està més enfadada amb vosaltres, els governants. No ho podeu ignorar. Ni podeu tapar-ho a cop de porra o llançant gasos.
La política que esteu aplicant que, en alguns casos ratlla o traspassa la legalitat (i la legitimitat, segur), ens porta a passes agegantades cap a Grècia. Reduir la inversió pública és la millor manera de frenar l'economia i ancorar-nos en la recessió.
I no em vingueu amb el pretext que Madrid no paga. Això ja ho sabem. Ha de ser el poble, amb una mà al davant i una altra al darrere, el que us mostri el que cal fer? Si la situació actual no està per pegar un cop de puny i tancar caixa, què hem d’esperar, gent morint de gana pels carrers?
Sou molt valents a l'hora de destrossar projectes com el de la Universitat Popular La Rimaia. Però la valentia us falta per demanar disculpes a ciutadans que han perdut un ull o una melsa per l'impacte de bala de goma. I quan aneu a Madrid us torneu xaiets. Encara que no us vaig votar, us creia més coratjosos.
Sisplau, us demano que no em torneu a tractar de babau i desinformat, enviant-me una resposta com la que m'heu enviat. No us ho agrairé. Sí que us agrairé, en canvi, que transmeteu aquestes idees al vostre president (em disculpareu que no el senti com "meu").
Amb els millors desitjos per al meu país (que inclouen el desig que deixeu de mirar per l'interès particular i aconseguiu de mirar pel bé comú).
"


"Benvolgut sr. Òscar,

Acuso recepció del missatge electrònic adreçat al president de la Generalitat de Catalunya, en el que expressa la seva disconformitat en relació a les mesures de contenció de la despesa impulsades pel Govern, especialment aquelles que afecten a la sanitat i l'educació.

En nom del President, he de dir-li que les esmentades mesures són inevitables i necessàries si volem preservar el nostre estat del benestar i garantir-ne la seva sostenibilitat i pensant en les futures generacions. Seguir estirant el braç més que la màniga i gastant sense fre com s'ha fet en els darrers anys porta al col·lapse de l'estat del benestar i a hipotecar el futur dels nostres fills i néts.

Les polítiques d'austeritat dutes a terme no impedeixen, però, que el govern de Catalunya hagi optat per prioritzar les despeses de caràcter social con són les de salut, ensenyament i serveis socials. És obvi que aquestes polítiques també s'han vist afectades, però no és menys cert que l'esforç de reducció de les despeses no ha estat lineal i que els departaments i programes socials han tingut ajustaments clarament inferiors a la mitjana.

També voldria transmetre-li un missatge tranquil·litzador en el sentit que les mesures de contenció pressupostària no tocaran en cap cas el moll, el nucli dur, del nostre estat de benestar. Així, doncs, el Govern va aprovar un acord per garantir al 100% l'atenció urgent, la primària, i de malalties greus. Trobarà més informació al següent enllaç..

Som conscients que hem de fer front a mesures impopulars, però no per això amagarem la realitat i negarem la major. Governar vol dir prendre decisions. Ara bé, no podem esperar solucions immediates i miraculoses, sinó esperit de servei, ganes de canvi, actituds noves, afrontar els problemes de front, disciplina, austeritat, imaginació, diàleg i sentit de país.

Cordialment,

Joan Vidal de Ciurana
Cap de l'Oficina del President."

"Benvolgut cap de l'oficina del president,

Acabo de rebre la seva resposta i m'ha omplert d'una joia que no s'imagina. 
Em deixa molt tranquil.
I no perquè desconegui que està composta de mentides sedants i conceptes abstrusos
 i alguna veritat a mitges. 
Que ho està.
I no per què no sàpiga que aquesta anada i tornada de missatges NO constitueix una 
comunicació autèntica. 
Jo exposo unes queixes i relato uns greuges que són vox populi i, a canvi, 
rebo un condensat de ficció i retòrica d'alta escola que no gosar tocar en detall 
ni un sol dels assumptes polèmics que jo plantejo.
Si la seva resposta m'omple de joia i tranquil·litat és perquè, almenys, sé que una part 
de la població de Catalunya, gràcies als afanys del seu govern, pot respirar. 
Com bé vostè expressa en la seva missiva.
Disculpi'm si el malinterpreto, però quan vostè escriu això tan 
d'alta cuisine convergent del "moll de l'ós del benestar" i del "nucli dur", 
jo entenc que es refereix a "la crème de la crème" de la societat catalana.
Moll de l'os o crème de la crème que estaria formada per: 
Vostès, que tenen un bon càrrec a l'administració pública. I els d'abans, 
que el van tenir fa poc, i que gaudeixen hores d'ara d'una substanciosa i desitjable 
pensió només per treballar uns quants anys.
I també pels que tenen un bon càrrec a una empresa pròspera i amb molt bones 
relacions amb càrrecs públics (del tipus "jo t'ajudo ara, tu m'ajudes després").
I també pels que tenen una bona vida perquè han sumat esforç 
al talent (quina gent més rara, oi?!) i han tingut la fortuna de prosperar en el seu 
negoci o ofici.
Me n'alegro per tots vostès. I pels seus fills i futures generacions que podran 
aprofitar el seu patrimoni.
Jo faltaria a la veritat si digués que estic al moll de l'ós del benestar. 
El meu benestar i el de la meva família és més aviat discret i anguniós. 
Fa mesos que no arribo a final de mes. I tinc continus disgustos quan 
vaig al meu C.A.P. o quan vaig a Urgències perquè no rebo un tracte 
d'acord a les meves necessitats mèdiques ni a la quota que em carreguen 
cada mes a compte del sou.
Tinc clar que jo no formo part del moll de l'ós del benestar. 
Puc anar només quatre dies de vacances a fora (i no gaire lluny) i 
només si pago a crèdit. 
I no em queixo, perquè almenys tinc una feina, un sostre i uns fills que estudien i 
quatre dies a cos de rei.
Hi ha conciutadans que sí que es poden queixar. 
Als qui els ha tocat la pitjor part en aquest ball de retallades. 
En aquest festival de "privatitzem el que funciona i fem públiques les pèrdues".
Hi ha ciutadans sense casa, endeutats de per vida. Sense feina. 
Esperant mesos i mesos una operació en un hospital públic que els salvi la vida.
No recorden el que són unes vacances. 
Ells no formen part del moll de l'ós del benestar. 
Segurament s'ho han buscat per voler estirar més el braç que la màniga: 
Si fa deu anys s'haguessin anat a viure a sota un pont, en lloc d'hipotecar-se 
per tenir un habitatge digne, ara no estarien com estan.
No s'amoïni, que no li demanaré grollerament que es retalli el sou, ni a vostè 
ni a cap dels moltíssims càrrecs polítics que hi ha a Catalunya i 
a l'Estat espanyol (sembla ser que som campions europeus en nombre de 
càrrecs polítics per "ciutadâ quadrat"). 
No li diré que això seria un bon exemple i alleujaria la despesa pública. 
Ni li recomanaré que acomiadin cap dels molts assessors i càrrecs de confiança 
o que toquin la Diputació o els Consells Comarcals o que proposin al 
Congrés espanyol la supressió del 
Senat o la privatització de la Casa Reial. O que es replantegin la justícia fiscal, 
o que regulin les SICAV. 
O que, en lloc de marejar la perdiu amb no sé quin Pacte Fiscal, tanquin la caixa. 
O que facin neteja a casa: Tot i que arriba molt menys a Catalunya del que surt, 
durant molts anys, del que arribava, sembla ser que se'n perdia una part d'una 
manera estranya en peculiars trames de finançament i en despeses poc detallades. 
Però això és el que diuen. Jo què sé...
Jo tampoc no els diré que es replantegin el dogma neolliberal que diu que els 
serveis privatitzats guanyen en eficàcia als públics, quan sabem que una 
sanitat i una educació de qualitat són incompatibles amb criteris mercantilistes. 
És evident: Un malalt crònic dóna beneficis. Una persona sana, no. 
I no deu ser casualitat que el govern nord-americà parla molt bé de la 
sanitat pública espanyola (i tothom sap que el seu model de sanitat privada 
és un desastre). Fa uns quants anys vaig tenir l'experiència de la sanitat 
brasilera (inspirada en l'americana) i en dono fe. 
I també dono fe que les universitats públiques del Brasil funcionaven molt bé.  
Però no penso demanar-los que es plantegin aquestes qüestions. 
Això seria tocar el moll de l'ós i el nucli dur que no s'ha de tocar perquè 
continuï tan dur com sempre. 
I es tracta que almenys una part de la ciutadania estigui tranquil·la i visqui bé, 
la que es pot permetre de pagar-se uns serveis privats.
No puc evitar de pensar contínuament en la història del Titànic.
M'obsessiona pensar la quantitat de viatgers que s'hauria pogut salvar si 
haguessin tingut en compte tot el passatge i no només el moll de l'os o 
crème de la crème.
Però allò ja està fet.
I això d'ara, gairebé també.
Gairebé han acabat la feina de consolidar el moll de l'os.
Els que es quedin fora del benestar, a callar i treballar. 
I que no surtin al carrer a bramar perquè, com bé diu el 
seu molt expeditiu Conseller d'Interior, ja no és excusa dir 
que "només passava per allí" i els tocarà el rebre. 
El carrer no és lloc d'estar-se quan hi ha tant per fer, oi? 
L'obligació dels catalans és llevar-se d'hora, treballar molt com sempre i 
mantenir l'estat del benestar dels bonvivants d'aquí i de tota Espanya.
A l'espera d'una nova i fascinant resposta cuinada pels assessors de 
retòrica d'aquest govern que s'honra governar-nos, s'acomiada atentament,
 

Òscar Pàmies"
 
Aquest intercanvi de correspondència és real i s va produir l'any passat. 
Encara era cxonseller d'Interior, Felip Puig, presumpte autor intel·lectual de la frase:
"Ja no és excusa dir que passava per allí", arran d'una actuació brutal de la Brigada 
Mòbil. 
No vaig rebre resposta d'aquesta última carta (sortosament). 





En l'abans del principi de tot

En l'abans del principi de tot,
hi havia l'adverbi,
mort de fàstic
malalt d'inutilitat,
mentre esperava l'arribada del verb,
que es faria home després de passar
per unes quantes fases exasperants.

dimarts, 27 agost de 2013

Projecte de vida

VIURE UNA VIDA ABSOLUTAMENT BANAL ÉS TÈCNICAMENT POSSIBLE. NOMÉS CAL: FER EL QUE ET MANEN, VESTIR DE MARCA, SORTIR DE MARXA EN PLAN SALUDABLE, FER ALGUN ESPORT SENSE PASSAR-SE, SEGUIR ELS CONSELLS PUBLICITARIS I LES CONSIGNES POLÍTIQUES, REPETIR LES FRASES DELS TERTULIANS, FER UN COMIAT DE SOLTERS BEN BOIG, CASAR-SE, ANAR A CANCUN DE LLUNA DE MEL, MUNTAR UN PIS AMB MOBLES D'IKEA, VEURE LES PEL·LÍCULES MÉS TAQUILLERES, LLEGIR ELS LLIBRES DE LES LLISTES DE SÚPER VENDES, ANAR ALS LLOCS AMB ENCANT QUE RECOMANEN ELS DOMINICALS DE LA VANGUARDIA I EL PAÍS, CRIAR DOS FILLS SEGONS LA LÍNIA PEDAGÒGICA QUE TOQUI EN CADA MOMENT, APUNTAR-LOS A LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS QUE PUGUIN AGUANTAR, FRUIR VEIENT-LOS CRÉIXER I EMANCIPAR-SE, GUANYAR I GASTAR DINERS FENT UNA BONA PREVISIÓ D'INGRESSOS I DESPESES, OBRIR-SE UN COMPTE-JUBILACIÓ, GUANYAR I GASTAR DINERS MODERADAMENT A L'ESPERA QUE ACABI LA CRISI, AGAFAR LA MALALTIA DE MODA, PAGAR UNA BONA MÚTUA, EXERCIR EL VOT ÚTIL, DESCONFIAR DELS VEÏNS, PAGAR UNA ASSEGURANÇA DE VIDA, PENSAR DE TANT EN TANT EL QUE CANVIARIES DEL MÓN I CRITICAR A TOTHOM, SOLIDARITZAR-SE MOLT AMB ELS QUE HO ESTAN PASSANT MALAMENT, APUNTAR-SE A UN CURS DE IOGA I RELAXACIÓ, FER TRES MESOS DE TERÀPIA I DEIXAR-HO PERQUÈ NO TÉ SENTIT CANVIAR A AQUESTES ALÇADES, CONSTRUIR EL QUEEN ELIZABETH II A ESCALA, DEIXAR QUE ET CUIDIN A LA RESIDÈNCIA, MORIR CRISTIANAMENT DESPRÉS D'HAVER VISCUT PROSAICAMENT.

divendres, 19 juliol de 2013

Metamorfosi. Poema-guia

Llums, càmera, acció.

Ven les teves accions i els teus actius.
Tanca el teu compte corrent.
Regala els teus mobles.
Regala els teus dispositius electrònics.
Les teves col·leccions.
La teva roba, sabates i complements.
Tots els teus objectes acumulats
en el calaixos
com escombraries a la platja
després d'una tempesta.
Desfes-te de tot. 

En un sol dia.

Abandona el teu càrrec a l'empresa o a l'administració.
Si és el cas,
abandona els teus empleats i regala'ls l'empresa.
Escriu en un paper.
"Ja no tinc aspiracions."

En un sol dia de fúria.

Deixa el tabac.
Deixa les altres drogues.
Deixa el Candy Crush Saga.
Tanca el perfil de Facebook i el de Twitter.
Abandona't a l'ànsia.
Sent el dolor de viure.
Dóna't de baixa del club esportiu.

En el mateix dia.

Fabrica't el trauma a mida.
Sent el vertigen.

Abandona els teus somnis:
Invertir el teu capital i el teu temps en una horta,
escriure un llibre de poesia,
aprendre a ballar tango,
fer-te un mur de lamentacions al pati.
Crema les agendes on els tenies apuntats.

Acomiada't de la família i amics.
No els veuràs per un temps
i després no et reconeixeran.
Passa el dol.

Agafa el cotxe.
Surt de l'extrarradi.
Abandona'l en un barranc
d'on no pugui ser rescatat.
Llegeix-li un poema.
Cobreix-lo amb un mantell de floretes silvestres.
Era el teu amic fidel.
Torna a peu, sense mirar enrere.
Estossega, respira a fons.

Passa per una plaça.
Comparteix amb els teus conciutadans
el que has fet en el teu dia de fúria.
Et prendran per boig.
Segur.
Els rodarà el cap o
sentiran angúnia.
Potser.
Potser voldran acompanyar-te
al metge.
Tu no faràs ulls de boig
Ni d'il·luminat.
Això els farà dubtar.

Ara ve la part difícil:
Convence'ls que
aquest dia de fúria i dolor
i renúncia
és el millor que t'ha passat mai.

Els necessites per vetllar-te
durant la fase de crisàlide.