"−Buenos días.

−Buenas tardes."

Armando Matías Guiu "Diálogos para besugos"

"Benvolgut senyor Pàmies,

Acuso rebut del seu missatge adreçat al President de la Generalitat de Catalunya, on expressa el seu malestar per les necessàries mesures de contenció de la despesa impulsades pel Govern.

En nom del President, he de dir-li que som conscients que ens veiem obligats a prendre decisions impopulars per tal d'evitar mals majors, pensant en la sostenibilitat del nostre estat del benestar. Ja que si actuéssim de forma irresponsable, seguint gastant sense fre ni aturador, ens portaria al precipici i a la fallida de l'estat del benestar com ha passat a Grècia.

Heu de pensar que és del tot insostenible haver de pagar 6 milions d'euros diaris d'interessos i és del tot injust i insolidari pels nostres fills i néts deixar un país endeutat fins a les celles.

Som conscients que governar vol dir prendre decisions, assumim el risc i no amagarem la realitat. Tan sols afrontant els problemes de cara i des de l'esforç col·lectiu serem capaços de sortir-nos-en.

Atentament,"

Joan Vidal de Ciurana

Cap de l'Oficina del President

Sr. Joan Vidal de Ciurana, cap de l'oficina del President:

"Acuso rebut de la vostra resposta del 23 d'abril d'enguany. Em torno a posar en contacte per puntualitzar algunes coses.
En primer lloc, en la meva comunicació no expressava malestar sinó repulsa.
Les mesures de contenció impopulars són necessàries només per a complir el vostre pla de privatització i apropiació de béns i serveis públics pagats per tots els ciutadans al llarg de molts anys. 

No esteu evitant mals majors, perquè precaritzar la salut pública i l'educació ja són "mals majors". 

Molt pitjor que un país endeutat fins a les celles és un país amb una educació i sanitat públiques tercermundistes (a causa de les retallades). Al cap i a la fi, el país més endeutat del mon, en termes absoluts, són els Estats Units. I no els veig molt avergonyits.
Molta gent sostenim que pagar els interessos del deute i el mateix deute no és la primera prioritat per als qui paguem impostos. Potser haureu sentit parlar del deute il·legítim. Estic d'acord amb vostè que és del tot insostenible pagar 6 milions d'euros diaris d'interessos. Si és insostenible, deixem de pagar-los. Que s'esperin. Ja els pagarem. Poden esperar-se, els creditors. El poble que necessita assistència mèdica i l'alumnat que necessita una educació decent, no.
El poble no vota ni paga impostos per tenir un govern que ens faci quedar bé, sinó per tenir uns serveis i una educació que li permetin ser millors persones i viure bé.
Necessitem diners? Deixem de rescatar bancs.
Deixem de perdonar el frau fiscal.
I deixeu de donar suport al partit (PP i abans al PSOE) que comet aquestes barbaritats.
Els diners hi són. I la gent ho sap i cada cop està més enfadada amb vosaltres, els governants. No ho podeu ignorar. Ni podeu tapar-ho a cop de porra o llançant gasos.
La política que esteu aplicant que, en alguns casos ratlla o traspassa la legalitat (i la legitimitat, segur), ens porta a passes agegantades cap a Grècia. Reduir la inversió pública és la millor manera de frenar l'economia i ancorar-nos en la recessió.
I no em vingueu amb el pretext que Madrid no paga. Això ja ho sabem. Ha de ser el poble, amb una mà al davant i una altra al darrere, el que us mostri el que cal fer? Si la situació actual no està per pegar un cop de puny i tancar caixa, què hem d’esperar, gent morint de gana pels carrers?
Sou molt valents a l'hora de destrossar projectes com el de la Universitat Popular La Rimaia. Però la valentia us falta per demanar disculpes a ciutadans que han perdut un ull o una melsa per l'impacte de bala de goma. I quan aneu a Madrid us torneu xaiets. Encara que no us vaig votar, us creia més coratjosos.
Sisplau, us demano que no em torneu a tractar de babau i desinformat, enviant-me una resposta com la que m'heu enviat. No us ho agrairé. Sí que us agrairé, en canvi, que transmeteu aquestes idees al vostre president (em disculpareu que no el senti com "meu").
Amb els millors desitjos per al meu país (que inclouen el desig que deixeu de mirar per l'interès particular i aconseguiu de mirar pel bé comú)."

"Benvolgut sr. Òscar,

Acuso recepció del missatge electrònic adreçat al president de la Generalitat de Catalunya, en el que expressa la seva disconformitat en relació a les mesures de contenció de la despesa impulsades pel Govern, especialment aquelles que afecten a la sanitat i l'educació.

En nom del President, he de dir-li que les esmentades mesures són inevitables i necessàries si volem preservar el nostre estat del benestar i garantir-ne la seva sostenibilitat i pensant en les futures generacions. Seguir estirant el braç més que la màniga i gastant sense fre com s'ha fet en els darrers anys porta al col·lapse de l'estat del benestar i a hipotecar el futur dels nostres fills i néts.

Les polítiques d'austeritat dutes a terme no impedeixen, però, que el govern de Catalunya hagi optat per prioritzar les despeses de caràcter social con són les de salut, ensenyament i serveis socials. És obvi que aquestes polítiques també s'han vist afectades, però no és menys cert que l'esforç de reducció de les despeses no ha estat lineal i que els departaments i programes socials han tingut ajustaments clarament inferiors a la mitjana.

També voldria transmetre-li un missatge tranquil·litzador en el sentit que les mesures de contenció pressupostària no tocaran en cap cas el moll, el nucli dur, del nostre estat de benestar. Així, doncs, el Govern va aprovar un acord per garantir al 100% l'atenció urgent, la primària, i de malalties greus. Trobarà més informació al següent enllaç..

Som conscients que hem de fer front a mesures impopulars, però no per això amagarem la realitat i negarem la major. Governar vol dir prendre decisions. Ara bé, no podem esperar solucions immediates i miraculoses, sinó esperit de servei, ganes de canvi, actituds noves, afrontar els problemes de front, disciplina, austeritat, imaginació, diàleg i sentit de país.

Cordialment,

Joan Vidal de Ciurana
Cap de l'Oficina del President."

"Benvolgut cap de l'oficina del president,

Acabo de rebre la seva resposta i m'ha omplert d'una joia que no s'imagina. 
Em deixa molt tranquil.
I no perquè desconegui que està composta de mentides sedants i conceptes abstrusos
 i alguna veritat a mitges. 
Que ho està.
I no per què no sàpiga que aquesta anada i tornada de missatges NO constitueix una 
comunicació autèntica. 
Jo exposo unes queixes i relato uns greuges que són vox populi i, a canvi, 
rebo un condensat de ficció i retòrica d'alta escola que no gosar tocar en detall 
ni un sol dels assumptes polèmics que jo plantejo.
Si la seva resposta m'omple de joia i tranquil·litat és perquè, almenys, sé que una part 
de la població de Catalunya, gràcies als afanys del seu govern, pot respirar. 
Com bé vostè expressa en la seva missiva.
Disculpi'm si el malinterpreto, però quan vostè escriu això tan 
d'alta cuisine convergent del "moll de l'ós del benestar" i del "nucli dur", 
jo entenc que es refereix a "la crème de la crème" de la societat catalana.
Moll de l'os o crème de la crème que estaria formada per: 
Vostès, que tenen un bon càrrec a l'administració pública. I els d'abans, 
que el van tenir fa poc, i que gaudeixen hores d'ara d'una substanciosa i desitjable 
pensió només per treballar uns quants anys.
I també pels que tenen un bon càrrec a una empresa pròspera i amb molt bones 
relacions amb càrrecs públics (del tipus "jo t'ajudo ara, tu m'ajudes després").
I també pels que tenen una bona vida perquè han sumat esforç 
al talent (quina gent més rara, oi?!) i han tingut la fortuna de prosperar en el seu 
negoci o ofici.
Me n'alegro per tots vostès. I pels seus fills i futures generacions que podran 
aprofitar el seu patrimoni.
Jo faltaria a la veritat si digués que estic al moll de l'ós del benestar. 
El meu benestar i el de la meva família és més aviat discret i anguniós. 
Fa mesos que no arribo a final de mes. I tinc continus disgustos quan 
vaig al meu C.A.P. o quan vaig a Urgències perquè no rebo un tracte 
d'acord a les meves necessitats mèdiques ni a la quota que em carreguen 
cada mes a compte del sou.
Tinc clar que jo no formo part del moll de l'ós del benestar. 
Puc anar només quatre dies de vacances a fora (i no gaire lluny) i 
només si pago a crèdit. 
I no em queixo, perquè almenys tinc una feina, un sostre i uns fills que estudien i 
quatre dies a cos de rei.
Hi ha conciutadans que sí que es poden queixar. 
Als qui els ha tocat la pitjor part en aquest ball de retallades. 
En aquest festival de "privatitzem el que funciona i fem públiques les pèrdues".
Hi ha ciutadans sense casa, endeutats de per vida. Sense feina. 
Esperant mesos i mesos una operació en un hospital públic que els salvi la vida.
No recorden el que són unes vacances. 
Ells no formen part del moll de l'ós del benestar. 
Segurament s'ho han buscat per voler estirar més el braç que la màniga: 
Si fa deu anys s'haguessin anat a viure a sota un pont, en lloc d'hipotecar-se 
per tenir un habitatge digne, ara no estarien com estan.
No s'amoïni, que no li demanaré grollerament que es retalli el sou, ni a vostè 
ni a cap dels moltíssims càrrecs polítics que hi ha a Catalunya i 
a l'Estat espanyol (sembla ser que som campions europeus en nombre de 
càrrecs polítics per "ciutadâ quadrat"). 
No li diré que això seria un bon exemple i alleujaria la despesa pública. 
Ni li recomanaré que acomiadin cap dels molts assessors i càrrecs de confiança 
o que toquin la Diputació o els Consells Comarcals o que proposin al 
Congrés espanyol la supressió del 
Senat o la privatització de la Casa Reial. O que es replantegin la justícia fiscal, 
o que regulin les SICAV. 
O que, en lloc de marejar la perdiu amb no sé quin Pacte Fiscal, tanquin la caixa. 
O que facin neteja a casa: Tot i que arriba molt menys a Catalunya del que surt, 
durant molts anys, del que arribava, sembla ser que se'n perdia una part d'una 
manera estranya en peculiars trames de finançament i en despeses poc detallades. 
Però això és el que diuen. Jo què sé...
Jo tampoc no els diré que es replantegin el dogma neolliberal que diu que els 
serveis privatitzats guanyen en eficàcia als públics, quan sabem que una 
sanitat i una educació de qualitat són incompatibles amb criteris mercantilistes. 
És evident: Un malalt crònic dóna beneficis. Una persona sana, no. 
I no deu ser casualitat que el govern nord-americà parla molt bé de la 
sanitat pública espanyola (i tothom sap que el seu model de sanitat privada 
és un desastre). Fa uns quants anys vaig tenir l'experiència de la sanitat 
brasilera (inspirada en l'americana) i en dono fe. 
I també dono fe que les universitats públiques del Brasil funcionaven molt bé.  
Però no penso demanar-los que es plantegin aquestes qüestions. 
Això seria tocar el moll de l'ós i el nucli dur que no s'ha de tocar perquè 
continuï tan dur com sempre. 
I es tracta que almenys una part de la ciutadania estigui tranquil·la i visqui bé, 
la que es pot permetre de pagar-se uns serveis privats.
No puc evitar de pensar contínuament en la història del Titànic.
M'obsessiona pensar la quantitat de viatgers que s'hauria pogut salvar si 
haguessin tingut en compte tot el passatge i no només el moll de l'os o 
crème de la crème.
Però allò ja està fet.
I això d'ara, gairebé també.
Gairebé han acabat la feina de consolidar el moll de l'os.
Els que es quedin fora del benestar, a callar i treballar. 
I que no surtin al carrer a bramar perquè, com bé diu el 
seu molt expeditiu Conseller d'Interior, ja no és excusa dir 
que "només passava per allí" i els tocarà el rebre. 
El carrer no és lloc d'estar-se quan hi ha tant per fer, oi? 
L'obligació dels catalans és llevar-se d'hora, treballar molt com sempre i 
mantenir l'estat del benestar dels bonvivants d'aquí i de tota Espanya.
A l'espera d'una nova i fascinant resposta cuinada pels assessors de 
retòrica d'aquest govern que s'honra governar-nos, s'acomiada atentament,

Òscar Pàmies"

Aquest intercanvi de correspondència és real i s va produir l'any passat. 

Encara era cxonseller d'Interior, Felip Puig, presumpte autor intel·lectual de la frase:

"Ja no és excusa dir que passava per allí", arran d'una actuació brutal de la Brigada 

Mòbil. 

No vaig rebre resposta d'aquesta última carta (sortosament). 

---