dilluns, 21 de juny de 2010

Rodalies 5

Tren de retorn a casa. Dues dones, companyes de treball, als seients del davant del meu. Estan atrapades en una conversa sobre la quantitat de temps que necessiten per anar en tren de la feina a casa i viceversa, i les combinacions possibles i que encara no estan segures d'haver triat la millor. S'han conegut avui, més que probablement. Encara no es tenen prou confiança per abordar comentaris sobre els companys homes: un assumpte molt més suculent -si se sap portar- en que la conversa podria volar lleugera com les plomes d'un coixí rebentat. Tot d'una es queden callades. Hi ha un breu violent moment de tensió in crescendo. En el context de les relacions humanes, es tracta d'una microtragèdia. Centenars de milers (o potser menys) de cèl.lules morint d'estrés.

Bravo! La que se sentia més culpable i més estressada ha aconseguit trobar-li un nou matís al tema transports diaris i l'ha ofert a l'altra com mannà en el desert. Totes dues agafen aire i obren el diafragma i es lliuren al nou fil de comunicació per contribuir a la causa comú de decorar l'infinit perquè no tingui aquest aspecte amenaçador.
Ara, comparar el que es triga a arribar a Barcelona-Sants venint de la línia C3 o de la línia C4 no sembla que hagi de donar molt més de si. Si no arriba aviat l'estació on hagi de baixar una de les dues, la situació tornarà a l'asfíxia compartida. Si almenys poguessin trobar una baula, per feble que fos, per derivar-se cap a un intercanvi d'experiències i programes de vacances...

Per fi, arriba l'estació promesa. I se senten afortunades. S'acomiaden amb dos petons càlids. La companya que ha restat afluixa tota la musculatura del rostre. Ara fins i tot sembla bonica. Amb un gest ràpid, quasi dramàtic, remena a la bossa i treu uns auriculars. Se'ls posa a les orelles i encara relaxa més l'expressió i la posició al seient.
Si portés un llibre, jo el trauria també. Tota barrera és poca quan es tracta d'evitar el perill que el veí del seient del davant (en aquest cas jo) tingui l'impuls poca-solta de buscar conversa.

6 comentaris:

SM ha dit...

Molt agut, Òscar, com sempre! Amb el teu permís, et cito demà al meu blog.

Clidice ha dit...

en SM ens ha suggerit que passessim. A poc que ens posis unes pastes ens quedem, segur :)

lolita lagarto ha dit...

Situacions paranormals de cada dia, quantes vegades haurem d'escoltar o repetir aquestes situacions clòniques?

M'agrada el to, la mirada del teu escrit..

sànset i utnoa ha dit...

En SM t'ha recomanat. I sempre apunta bé.

T'aniré seguint, ja hi pots comptar!

*Sànset*

Noa Literal ha dit...

Si al primer comentari que et fa un desconegut, fas veure que no l'has sentit, no sol contraatacar. A mi em funciona.

jomateixa ha dit...

Aniré passant per gaudir d'aquest humor tan realista.