dimecres, 21 d’abril de 2010

Esdevén figura de les lletres en deu lliçons

INSTITUT VERBIGRÀCIA
MÀSTER: “ESDEVÉN FIGURA LITERÀRIA EN DEU CÒMODES LLIÇONS”

Noia, noi, vols ser una figura rutilant en el procel.lós i escumós mar de les lletres?
T’agradaria ser un signador o signadora top ten durant la Diada de Sant Jordi?
I no t’importa un rave l’estil, el ritme narratiu, experimentar i treballar el llenguatge, una línia coherent de producció, una proposta literària pròpia i altres galindaines ni tampoc t’importa el que hagin fet altres autors avantpassats morts-de-gana i creus que el plagi no és més que legítima intertextualitat?
Ets la persona que busquem.
Inscriu-te en el nostre curs amb els següents objectius:
- Engreixar el teu Ego fins a nivells que no podies ni somiar.
- Desaprendre tot el que puguis haver après en tallers literaris o pel teu compte sobre l’ofici d’escriure i que només et crea falses expectatives en relació a quina és l’autèntica naturalesa del negoci literari.
- Proporcionar-te eines suficients per crear-te una imatge personal, agradable i convincent. Així com un modelatge de la teva biografia per fer-la més atractiva i comercial.
- Saber paonejar i gallejar, sense fer l’ànec, en les aparicions públiques. Mostrar-te superb d’una manera simpàtica i suprimir tota temptació de fer auto ironia.
- Seduir l’audiència amb un llenguatge corporal petulant, amb una barreja estudiada de timidesa i gosadia, de rigor i informalitat.
- Aprendre una tècnica memorística per deixar anar frases brillants de celebritats en els moments oportuns.
- Aprendre a pontificar sobre tot assumpte que se’t plantegi en una entrevista o tertúlia sense que ningú no s’adoni de la teva profunda ignorància.
- Aprendre a no seguir mai el corrent del teu entrevistador i contradir-lo sistemàticament, demostrant el caràcter que no tens.
- Aprendre la tècnica de parlar del teu llibre (i del qual només n’has escrit una versió que poc té a veure amb la versió final, prodigiosament millorada pels anònims correctors i negres de l’editorial), com si fos una criatura que has parit tu amb molt de sacrifici i dedicació.
No et confonguis: NO SOM UN TALLER LITERARI. A L’INSTITUT VERBIGRÀCIA NO T’ENSENYAREM L’ANACRÒNIC OFICI D’ESCRIPTOR. AQUÍ NO T’ENSENYAREM A SER UN TRIST APASSIONAT PER LES LLETRES AMB NUL.LA PRESÈNCIA. AQUÍ T’ENSENYAREM A BELLUGAR-TE COM PEIX A L’AIGUA A ENTREVISTES, TERTÚLIES I ACTES PÚBLICS, TOT EL QUE ET CAL PER EXERCIR DE FIGURA DE LES LLETRES I VIURE DEL “CUENTO” SENSE HAVER D’ESCRIURE’N CAP.
- I, sobretot, aprendre que ningú no neix ensenyat. I que si el talent és innat, mala sort per als que en tenen, ja que el talent més aviat fa nosa. Per conquerir l'estrellat, només cal aplicar-se a aprendre les tècniques que et proporciona el nostre Màster "ESDEVÉN FIGURA LITERÀRIA EN DEU CÒMODES LLIÇONS".

Consell del dia: Si tens una obra de joventut en un calaix, de quan escrivies per convicció, deixa-la en el calaix. A la pròxima entrevista, declara la seva existència i manifesta que, quan moris, si no l’has poguda dignificar, ha de ser cremada. No escatimis detalls sobre les deficiències de l’obra i on la tens guardada. Estàs treballant per la teva immortalitat. L’endemà del teu enterrament, un amic o familiar, el primer que farà serà anar a buscar aquest text i portar-lo a l’editorial. Un cop publicat, la crítica contradirà el teu judici negatiu sobre el llibre i en cantarà unes excel·lències que, ni en somnis, podies sospitar que tenia.

4 comentaris:

Dolors ha dit...

Perquè et dirigeixes específicament a les noies? A l'institut Verbigràcia no accepten nois? O estàs criticant només a les dones que signen llibres per Sant Jordi?
Estic amb tu en el contingut de l'article; és sabut que hi ha molts autors que mai seran escriptors. El que no entenc és perquè utilitzes el femení i no ambdós sexes per identificar aquesta mena de personatge. Misogínia?

Òscar Pàmies ha dit...

Benvolguda Dolors, amb la mateixa precipitació que he publicat jo el meu post, has publicat tu el teu comentari. Efectivament, on diu "signadora" hauria de dir "signador o signadora" i ho dirà perquè ara mateix quedarà corregit. Però en l'encapçalament, l'Institut Verbigràcia convoca nois i noies com a clients potencials. I, pel que tinc entès, no fan exclusions perquè, si bé els homes pateixen una aversió generalitzada a apuntar-se a cursets i tallers que no vinguin encapçalats pel terme "Màster", a l'Institut Verbigràcia, i amb els temps que corren, no estan per menysprear cap públic potencial.
En tot cas, el lapsus ha servit, si més no, per conèixer gratament que una tal Dolors segueix el meu bloc.
Agraïdament,
Òscar Pàmies

menut ha dit...

Sé que després d'això molta gent em voldrà apedregar, però... n'estic fart d'aquest "senyor/senyora", "signador/signadora"... que s'ha posat de moda ara!
Que es considera que el llenguatge és masclista? Se m'acudeixen dues solucions:
- Fem com els anglosaxons: inventem paraules neutres (brother/sister/sibling; mother/father/parent; i un llarg etcètera).
- Fem servir indistintament el masculí i el femení per referir-nos als dos gèneres. A mi se m'en fot que diguin "senyores" o "senyors" allà on em trobo.

Però deixem d'una vegada de fer coses per quedar bé que només serveixen per entorpir la lectura! Que anar trobant -or/-ora, -ics/-igues i el llarg etcètera a cada paràgraf del text només serveix per *entorpir* la lectura.

Ens hem de posar així per tot? Llavors, què hem de fer els esquerrans? Queixar-nos també? "Destre" vol dir "dretà" i "bo", "Sinistre" vol dir "esquerrà" i "accident". Reclamo igualtat!

Igualtat, sí. Estupidesa, no.

Apa, apallisseu-me, que sé que més d'un (en el sentit genèric del terme) ho voldrà fer.

Dolors ha dit...

No t'empipis menut que no s'ho val. El que tothom (que ve de "tot home") té clar és que quan es diu homes hi hem de passar tots, però quan es diu dones només passem unes quantes pel tub. I això crec que paga la pena distingir-ho.
Fantàstic si podem utilitzar mots neutres, però en cas contrari, i sobretot quan es tracta de criticar, si us plau puntualitzem i no crearem confusions, que per això disposem d'un llenguatge tan i tan ric.
Òscar, segueixo el teu blog, perquè sovint comparteixo les teves opinions, i quan no és així, ja veig que podem dialogar. Un plaer!