Oda a l'autònom

Acte festiu d'autònoms

La dificultat d’escapar quan em construeixo la presó amb les meves pròpies mans.
És molt més gran.
Programa número 68 de Bricomania: Construeixi la seva pròpia masmorra on passarà estones de captiveri inoblidables.
La formiga cau en el seu propi formiguer. Per ser formiga, creo el meu propi formiguer i treballo fort i dur per fer un habitacle de treball on quedar ben atrapat i no poder sinó continuar treballant fort i cada vegada més dur perquè cada vegada la masmorra sigui més consistent, i en pugui estar orgullós, i els rics cada vegada més rics i jo, més exhaust i més satisfet que els patètics rics.
Sóc un esclau evolucionat. Vol dir que sóc el meu propi amo. Autònom. No hi ha esclavatge més evolucionat que la condició d’autònom, sense dret a atur i pagant les meves pròpies quotes a la Seguretat Social. Tot és obligació. Tinc dret a passeig i a suïcidi. La resta, tot és obligació. I no ho canvio per res. A la llarga, l’alleujament després de complir l’obligació és un plaer més viciós, més recalcitrant, que els plaers comuns dels relaxats.
Quan no rendeixo prou, jo mateix m’autoflagel.lo. Jo mateix em tanco en la senzala per mortificar-me. Sóc la meva pròpia Maîtresse despietada.
Com escapar de l’auto esclavitud autònoma?
Qui vol escapar de l’esclavitud autònoma?
Qui vol vacances? Qui vol la jubilació? Qui vol cobrar l’atur, després de tot?
Doneu-me una dosi més alta de tensió i mortificació. És una manera de parlar: Jo sóc el meu propi camell.
Moro al peu del canó després d'una llarga vida rica i plena.