Grandiós Final de Festa havia de formar part de Com serà la fi del món, que em va publicar Edicions 62, el 1996. L'editorial va considerar que era estrafolari incloure-hi una novel·la, per acompanyar un recull de textos més breus (relats, assajos ficticis, microcontes...), tot i que estava molt clar que la proposta era multi-gènere i descaradament heterodoxa.
No els ho vaig poder discutir. Era estrafolari, certament. Però a mi això no em semblava un problema. Ells no van veure justificat augmentar el llibre en cent-cinquanta pàgines més.
El cas és que, per a mi, Com serà la fi del món va quedar incomplet. Fins ara, vint-i-quatre anys més tard. Els dos llibres, encara que publicats per separat, formen un conjunt, un compendi exhaustiu de formes d'extermini.
No era només un capritx de creador amb pretensions (que també), Grandiós Final de Festa aportava una reflexió essencial sobre el mil·lenarisme que faltava al primer llibre.
El pressentiment o el vaticini d'un final dels temps es presenta en forma de temor. Però aquest temor dissimula un desig profund. Un desig radical de canvi, de neteja a fons. I, encara més que desig de canvi, de revenja salvatge.
Aquest desig no arrela en qualsevol, és clar. Cal formar part de la legió dels oprimits, dels maltractats, dels esclaus. Totes aquelles criatures del Senyor que lluiten o clamen per un destí millor i són esclafades, quan la força del grup no és suficient per aturar l'escalada de violència contra ells.
De manera que es pot dir que la fi del món és l'encàrrec que es fa a forces superiors, com una demanda de responsabilitats pels greuges rebuts.
"TU has creat aquest Despropòsit Còsmic. A TU et toca posar-hi remei.
I si no ho fas TU directament, guia la meva mà i infon-me el valor necessari, per complir jo l'encàrrec."
L'apocalipsi és una forma de catàstrofe planetària selectiva, quirúrgica. Això no existeix. O no ha existit fins ara.
Quan molts coincideixen en un desig obscur, de vegades propicien la seva materialització.
Quan els poderosos, eufòrics perquè ningú no els para els peus, porten al límit el sadisme contra els dominats, l'apocalipsi truca a la seva porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada