Vida en el mausoleu

Tinc ganes de dir el següent:
El mobiliari rústic funcional nòrdic ha revolucionat les nostres vides (i ha fet guanyar més adeptes a la causa republicana independentista que cap partit republicà independentista; però no tants com la Renfe, tot s'ha de dir). Sí, ha democratitzat, sobretot, l'obsessió maniàtica per la casa i l'hortet.
Algun dia, no gaire llunyà, Ingvar Kamprad, l'amo d'Ikea desbancarà Bill Microsoft Gates del primer lloc del rànking dels humans més farcits de vil metall. Perquè la RDRI (revolució democràtica i republicana interiorista) acabarà sent més rellevant per a les nostres patibulàries vides que la RDPI (revolució democràtica populista informàtica).
Ben aviat ens haurem atipat de la histèria de milions de dades circulant a la velocitat de la llum pel planeta, així com de l'horror de l'ofimàtica, mentre que els sofàs ultraconfortables romandran com un patrimoni. La necessitat de descansar i romancejar i muntar adminicles inútils s'imposarà sobre la necessitat de produir, recollir i processar dades.
Els mobles i, en concret, el sofà, triomfaran com a metàfores del merescut descans etern, del definitiu i literal final de la història.
D'aquí a milions d'anys, els arqueòlegs de la pròxima civilització trobaran els nostres esquelets dins dels esquelets dels sofàs suecs i arribaran a la conclusió que aquesta era la nostra forma de retre culte als morts. I no seran gaire lluny de la veritat.
La llibreria audiovisual, la tauleta de centre, la pantalla de plasma, el DVD i els cinc altaveus Home Cinema i el sofà amb els nostres ossos: equipament base de les sales funeràries dels nostres mausoleus apilats en blocs de pisos.