Que el pobre no tingui la vida fàcil.
Que el pobre visqui endeutat.
Que el pobre depengui de nosaltres, sempre.
Que el pobre no visqui gratis en un habitatge ocupat, punxant la llum i omplint garrafes d'aigua de la font pública.
Que res li surti gratis.
Que vingui a menjar de la nostra mà.
En un menjador social organitzat i dirigit per nosaltres.
Que el pobre visqui de la nostra generositat.
Que el pobre no s'organitzi amb altres pobres.
Que es baralli amb els altres pobres per remenar en un contenidor.
Que el pobre no agafi ferralla, vidre o cartró del carrer.
Són béns privats i oportunitat de negoci.
SI vol treballar en aquest sector, que treballi, però el benefici per a nosaltres.
O que es faci autònom i pagui impostos com un cabró, pobre.
Que el pobre pagui impostos per nosaltres.
Que el pobre sigui dòcil i bon pagador.
I, si no, que sigui tractat com un delinqüent.
Que el pobre no tingui herois ni paladins (de classe pobre, s'entén).
Els seus herois han de sortir a l'Hola, a la Gaceta Economica i al Mundo Deportivo.
Que el pobre abaixi el cap.
Que senti vergonya de ser pobre.
Que se senti culpable.
Que el pobre ens voti.
Que el pobre no es pugui presentar a les eleccions.
Quin contrasentit, votar un pobre!
I que ens saludi i ens faci reverències quan ens vegi passar.
Que besi les nostres mans quan li oferim la tifa de feina de pobre que li oferim.
Que el pobre cobri un salari de merda.
Que el pobre mengi menjar de pobre.
I vagi a llocs de pobres.
I vesteixi roba de pobre.
I que no es vegi saludable ni net ni esvelt.
I que tingui malalties de pobre.
Que sigui pobre i miserable perquè així és més fàcil prostituir-lo.
Dret de cuixa de les filles del pobre.
Així és més fàcil convertir-lo en carn de canó.
Que els fills del pobre lluitin pels nostres interessos a canvi d'un plat d'arrós amb salsitxa i ketchup.
Que el pobre sigui curt,
que no tingui estil ni cultura,
que aparegui en programes escombraria fent el mico
-Gandia Shoooore!-
per divertir els altres pobres.
I, fins i tot, per divertir-nos a nosaltres.
Que, ni per un moment,
essent pobre, el desgraciat,
pugui donar-nos lliçons de res
passar-nos la mà per la cara en res
Perquè, si no, de què
serviria tenir pasta?
Que el pobre, sobretot, sigui pobre.
Perquè, si no, com sabem nosaltres que som podridament rics?
Que es mantingui el contrast perquè no arribi un dia que no ens adonem de com d'afortunats i beneïts pel dret natural som nosaltres, els no pobres.
Que el pobre tingui fills que també siguin pobres.
Que cadascú es mantingui en el lloc que li correspon,
pels segles dels segles amen.
Que les úniques aspiracions del pobre desgraciat
estiguin fixades en el més enllà,
pobre ingenu.
