Per què s'usen contenidors com a barricades i se'ls cala foc?
Ho explico com ho he vist i amb l'autoritat que dóna haver-ho vist en directe: Les manifestacions que no són del gust de l'administració són reprimides sistemàticament. Es comença creant un bloqueig amb unitats de la Brigada mòbil. S'impedeix que la massa de gent es pugui moure pels costats i endavant. Es provoca un impasse tens. Si cap manifestant no dóna peu a càrrega (llançant algun objecte als mossos o qualsevol altra provocació física), intervenen els infiltrats. Creen algun aldarull i, a partir d'aquí, els mossos carreguen indiscriminadament, ja que l'objectiu és, no sols, dividir i dispersar el bloc de manifestants, sinó sobretot intimidar, persuadir els manifestants que a casa estarien més segurs. L'any passat, tornant de la manifestació de la Vaga General, les unitats dels mossos perseguien els manifestants que ens retiràvem cap a casa, provocant que reculéssim. Ens disparaven salves amb les escopetes, apuntant al cap. No volien dispersar-nos. Volien fer-nos entrar en pànic. Una altra de les tàctiques usades és llançar a tota velocitat els vehicles de la BriMo contra els manifestants i frenar en l'últim moment. Quan aconsegueixen dividir el bloc, aleshores comença la cacera. Es tracta de causar el màxim pànic possible evitant crear màrtirs. Llançar projectils autoritzats (o no), gas i cops de porra. Contra tot el que es bellugui pel carrer. De vegades reben els propis col·legues que van disfressats i emmascarats.
ELs contenidors són l'element més a mà per dificultar aquesta tasca de repressió i terrorisme. Això sonarà estrany per als que estan acostumats a menjar-se la informació oficial: Barrar el pas als carrers amb contenidors i cremar-los és una estratègia de protecció.- És una acció anti-terrorista. Protegeix els manifestants d'escomeses de vehicles policials i de les càrregues a peu. I dificulta la visibilitat dels escopeters.
Quan sentiu llàstima pels nostre entranyable mobiliari urbà, recordeu que els nostres agents "d'ordre" no senten cap llàstima pels nostres ulls, els nostres cranis, les nostres costelles, les nostres extremitats. I els responsables polítics, menys encara.
