Can Vies- maig-juny 2014
Sense llicència d'obres.
Sense permís de les autoritats.
Sense passar per l'aro.
Sense manies.
Sense precipitacions.
Sense pauses.
És inaudit i perillós!!
Quin mal exemple!!
Podríem viure sense Ells!
Podríem viure sense els que administren
les nostres vides i la nostra mort.
Sense els que s'atorguen el
monopoli de la violència.
Sense els que fabriquen opinions.
Podem caminar sols.
Per a què necessitem reis, presidents i espantalls diversos?
La vida ja porta les instruccions de série.
Les escoles poden florir en qualsevol ruïna.
Les universitats, en una plaça dura.
El poder polític i econòmic no són més que
una forma d'esclerotització de la vida.
La cristal·lització del pànic a viure sense barreres.
Vaig a deixar-me anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada