dijous, 31 de maig de 2012

Localitzant el problema en el sofà

Milers de culs, en aquests últims anys i, amb especial intensitat, en aquest darrer any, s’han alçat dels sofàs i han sortit al carrer.
Alguns d’aquests culs s’han assegut junts en places i altres espais públics perque els seus propietaris poguessin descobrir que el món va ple d'altres humans que pensen, que elaboren i poleixen idees per si mateixos i que estan diposats a compartir-les. I que, a més, tenen la voluntat d'imaginar i dissenyar mons on els culs tinguin una major dinamisme juntament amb la resta d'extremitats.
Si hores d’ara encara tota aquesta banda de culs delinqüents que pertanyen a polítics professionals, sindicalistes venuts, dirigents de bancs, jutges i fiscals conxorxats amb els anteriors, continuen incrustats en les seves poltrones, la raó l'hem de buscar-la en la seva potent capacitat d'adherència. Però també en aquella altra gran massa de culs quiets i ufans que encara crien arrels en els sofàs facilitant que els seus propietaris empassin dosis elevades de desinformació tòxica i es vagin consumint dia a dia en un lent i banal apagar-se vital. I que amb aquesta activitat sedentària propicien que aquells sàtrapes mantinguin el cul calent.
I hem de dir alguna cosa al respecte: Aquests culs amos i senyors dels seus sofàs i butaques s'estan fent malbé per a la pràctica de l'erotisme, ja que l'ús abusiu del sofà i la seva ergonomia produeixen un enfofament i aplatament poc desitjables. I aquests culs en lloc de servir a la causa de l'erotisme, estan apoderant-se de les voluntats dels seus propietaris, cosa per a la qual no van ser dissenyats ja que no estan dotats d'una gran xarxa neuronal. I amb raó es diu: Pensa amb el cul.
Els culs s'han fet els amos del control i no permeten que aquests humans sofaaddictes usin amb la freqüència desitjable l'òrgan natural del pensar, que és, recordem-ho un cop més, el cervell.
Tot això constituïria un problema greu per al conjunt de l'espècie humana, és a dir, aquesta complicitat dels culs empoltronats més els culs ensofats, si no fos perquè, de mica en mica, de manera inexorable, tots aquells propietaris de culs que no recuperin el control de la situació i els moguin, els culs, per treure'ls a passejar al carrer, a compartir seients durs i nobles, seran desallotjats a la força dels seus sofàs per la corresponent comissió judicial de desnonament, per impagament d'hipoteca o de lloguer. De manera que, per una via o altra, els sofàs i els culs perdran el seu status actual, però guanyant a canvi la seva funció eròtica (tant el moble com la protuberància carnal), i els cerbells recuperaran la seva època daurada.