dilluns, 16 de juliol de 2012

Epidèmia de benestar/epidèmia de malestar

Buscar permanentment l’expressió de l’agudesa i de la intel·ligència en tot el que faig, escric, penso i parlo. Amb un punt d’ansietat.
Desfici adquirit a l’adol·lescència.
Després te’n pots curar o no.
Jo no m'he curat del tot.
Quan baixo el llistó, em conformo amb evitar l’estupidesa i el sentimentalisme barat.
Facebook va aparèixer a la meva vida per redimir-me de tanta autoexigència. Per retornar, de manera efímerat, al dolç "tot val" de la infantesa.
Per deixar-me arrossegar per un tsunami de bon rotllo indulgent.
Barra lliure per al sentimentalisme instantani.
Per al transcendentalisme i l’espiritualitat outlet de consum ràpid.
Fem córrer idees i imatges impactants (intensament tendres, intensament belles, intensament intenses), imatges contagioses, al segon.
Els missatges virals, els PDFs New Age, circulen en un torrent sanguini accelerat, indeturable, capaç d'arribar en minuts a l'últim confí del planeta on hi ha un nàufrag connectat a la resta de món que, d'aquesta manera, ja no és nàufrag, sinó una cèl·lula connectada amb milions de cèl·lules d'un teixit vaporós i palpitant.
Qui pot ser tan
aixafaguitarres, per pertorbar aquesta vida amorosa de les xarxes socials amb cinisme i reflexió lúcida?
He arribat a enviar missatges contradictoris entre ells i amb mi. El coherent, a la xarxa, és el dolent de la pel·lícula. Sóc contradictori i, per tant, ser incoherent resulta del tot oportú. I molt amable.
En la meva incoherència lleugera em sento lliure. És el que m permet estimar els meus incomptables amics no-físics, sense fer preguntes incòmodes. No els tinc en compte les incoherències.
La incoherència és la targeta de presentació de la frivolitat facebookera.
I una gruixuda capa de bones intencions.
Els murs de Facebook estan abarrotats d’optimisme i de voluntat de regeneració humana.

Però ara arriba l'aixafaguitarres. Males notícies:
Em veig en la trista obligació d’informar-vos que l'explicat fins ara pertany al passat.
(Aquí sona aquell efecte especial de l’agulla d’un tocadiscos estripant i ratllant un disc).
L’edat d’Or de Facebook s’ha acabat.
El Facebook ja no és la carrossa que reparteix caramels de bon rotllo i benestar.
Ara mateix ja està contaminat per elements subversius, antisistema, vells marxistes, anarquistes, que hi han obert perfils, com quintacolumnistes de la Crua Realitat.
Acaben d'informar al nàufrag que està més sol que la una.
No són gens amables.
Han arribat amb la seva Mala Ombra per acabar amb la festa del
Happyflowerisme i del bon rotllo.
L’agitació i el pamflet incendiari recorren com la pólvora les xarxes socials.
Una epidèmia ha substituït l’altra.
Una onada negra de mala llet, de ràbia, inunda i empastifa les immenses praderies florides i idíl·liques.
Les floretes i les papallones cauen fulminades per l'efecte tòxic
Els bambis i els ponys fugen espaordits.
Hem estat expulsats del paradís un cop més, per la
impertinent Realitat.
Ara entrar al Facebook és rebre una bufetada de mal rotllo.
Una bafarada fètida d'escàndols, de mentides criminals, d'abusos de poder.
Caps oberts per cops de porra i sang (real) a dojo.
Miners llançant coets.
Barricades de foc i fum negre.
Pobres i miserables rebuscant a les escombraries dels nostres barris.
Rostres cridant.
Famílies llançades al carrer com gossos empestats.
Pancartes.
Més escàndols.
Dades estadístiques que denuncien les infàmies.
Corrupcions ventil·lades.
Guillotines, forques, fusells, banderes negres
substituint les postals de vacances.
La serp ha guanyat un cop més.
Els encantadors poden anar afaitant-se el clatell.
Jo, per la meva banda, estic agraït.
M’he deslliurat del narcisisme intel·lectual i m’ofego en la ràbia i crido i m’exalto com tots els altres.

1 comentari:

eduardo catini ha dit...

contundente Oscar, salut !!